LA HIPOCRESIA DELS OLIGARQUES

Hem tingut la sort de veure l’entrevista que TVE ha fet al President d’Iran Ahmadineyad. Desconec la realitat d’Iran però hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció sobre el seu discurs i que veig bé. Per una banda denuncia la hipocresia dels governs occidentals en criticar el genocidi a Líbia quan qui ha venut les armes a Gadafi és segons Iran, Occident.

També denuncia la ingerència estrangera que pateix l’Orient Mitjà. Tal i com jo ho veig Occident s’involucra en els assumptes estrangers quan hi té interessos, especialment petroli. Si no, deixa fer.

Occident i molt en particular EU defensa la democràcia quan li convé. Si no, defensa la dictadura en terres estrangeres, com és el cas de les dictadures a Espanya amb Franco, Sudamèrica amb Pinochet, el recolzament que va donar EU als ara "dimonis" talibans contra la URS. També parla de l’Estat de dret, on EU deté i tortura presos sense ni tan sol judici previ. La llei americana ho contempla. És meravellós, d’una lletjor tan fina com la sensació que un té un en mirar el dibuix d’un nen. Un nen fill de puta.

Perquè en un estat democràtic com EU existeix un doble missatge? Vull dir, si la primera potència mundial vol defensar els seus interessos geopolítics, energètics, etc, perquè no es diu planerament? Se sentiria defraudat el votant americà?

Ho dic perquè la legitimitat de la democràcia és alhora la responsabilitat de la democràcia. Si Estats Units fos una dictadura podríem criticar el Govern i prou. Però en ser un estat democràtic on surten elegits una i altra vegada governs que actuen efectivament en una direcció d’iniquitat no estem en posició de responsabilitzar-ne el poble americà a més del govern?

Perquè penso que no és un reduccionisme plantejar-ho així; no és la meitat de la població americana que està en contra de la política imperialista, és la gran majoria de gent. Tot i que hi ha moltes persones a EU en contra de la pólítica exterior americana, sens dubte són minoria. Si no faria temps que les bases militars americanes a l’estranger haguessin començat a desaparèixer.

Quan l’organització Al-Qaeda va massacrar la població americana, en particular l’elit financera, ens sorprèn? Penso que no és només terrorisme. És un atac a una població que recolza l’imperialisme.

Un atac, nogensmenys, també hipòcrita. Hipòcrita perquè el Saudita Ossama Bin laden forma part d’un entremat financer d’una de les famílies més riques del món i en un estat classista i massacrador com és Aràbia Saudí.

Jo penso que existeix un imperialisme americà i que té una gran connivència amb l’oligarquia mundial. Al final és també una pugna social. La hipocresia ve donada perquè a les persones més riques del món no els interessa dir la veritat: que la inestabilitat social ve donada per la injustícia social, per la falta de solidaritat, pel manteniment armat d’una situació iniqua.

Penso que ens estalviaríem molts mal de cap si els votants prenguéssim consciència de la importància de la solidaritat dins el propi país i amb països forans.



[@more@]

http://www.rtve.es/noticias/20110315/ahmadineyad-culpa-revueltas-arabes-eeuu-europa-apoyar-dictadores/417060.shtml

1 comentari

SUCCESSOS D’ESTIU

Nota de premsa:  

Trobat un jove d’uns trenta anys vagant per una urbanització de la Costa Brava. Amb signes d’abandonament i desorientació, respon al nom d’Àtila, encara que se sospita que no és el verdader nom.

El jove anava semi nu i descalç i presentava signes de patir estat de xoc.

1 comentari

10 de JULIOL 2010: SOM I SEREM

Desactiva els comentaris

ALLÒ QUE JA SABÍEM, I ARA QUÈ?

Ara que hem constatat allò que ja sabíem, què fer?

Com sabeu, el nostre Parlament va votar un Estatut. Aquest document va tenir el recolzament d’àmplia majoria. Per tant era i havia de ser un text de consens, on les principals forces parlamentàries, CIU i PSC, havien cedit i havien pactat. Va ser referendat pels ciutadans de Catalunya.

Per tant sabem que estava en certa manera "depurat". El President del Govern d’Espanya va incomplir el seu compromís d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament Català i el text es va sotmetre a negociació. Finalment, va quedar un text encara més depurat.

Però faltava l’ensabonament o neteja final. Després de quatre anys de deliberacions, el Tribunal Constitucional ha acabat "pulint" encara més el nostre Estatut. Talment com la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, "limpia, fija y da esplendor" un lema a foc des del segle XVI, fundada sota l’empar del rei Felip V, a l’Octubre de 1714.

"Limpia, fija y da esplendor" Jo dic el Tribunal Constitucional neteja, fixa i dóna esplendor. Però no és el Poder Judicial qui ha acabat retallant el nostre Estatut d’Autonomia (i a voltes part dels anhels de bona part dels ciutadans)

Qui escull els magistrats d’aquest tribunal? El Parlament Espanyol, el mateix que ha aprovat el text. Jo trobo que és d’una gran hipocresia i a més de mal gust fer-ho en quatre anys. El Parlament Espanyol aprova un text, però a traïció escull uns magistrats que el retallen encara més. Però senyors: no importa carai!

No importa, amics. Simplement s’ha donat allò que ja sabíem. Què podíem esperar. No passa rès senyors, res. És una situació injusta, de fons autoritari. I què? anirem a plorar a la mama? Continuarem amb el victimisme de "és que" "no és just" "quina mala sort".

El trinubal Constitucional Espanyol ens diu a viva veu: BENVINGUTS A LA VIDA REAL: de vegades el món no és just. BENVINGUTS A LA VIDA REAL: el món no es mou per justícia sino per poder, per poder senyors.

És un joc amb les següents regles: TOT VAL, i es pot arribar fins on cada persona o col·lectiu decideixi en consciència. Per tant de poc serveix lamentar-se i reblincar-se en un sentiment de frustració ni de derrota.

Perquè la derrota depèn de quin objectiu tinguis. Un esportista que tingui com a objectiu ser Campió del Món al 2015, pot considerar que quedar 8è al 2010 és un gran resultat. Si a la feina abandonéssim en cada dificultat, no hagués pogut fer mai rès, o en la malaltia o la mort d’un familiar o amic, hem d’abandonar?

S’ha de tenir paciència i perseverància, excel·lència en allò que es fa. I els fruits acaben venint. I si fa pedra, doncs es torna a sembrar, una i una altar vegada.  

Penso que hem de ser curosos i saber medir les nostres forces. Escolteu: que ens han retallat l’Estatut? Bé perfecte, perfecte. No ens hem de precipitar, juguem amb les cartes que tenim, no hi ha problema.

 

Penso que sabent les regles del joc de poder, el que convé fer és guanyar poder. A tots nivells: a nivell Polític, a nivell d’Empreses-Professional, a nivell personal. I això només ho dóna l’excel·lència.

L’excelència ens dóna la competitivitat personal i col·lectiva que ens permet assolir més dignitat, llibertat, justícia.

 

La justícia no ens vindrà de part del Parlament ni del Tribunal Espanyols; això és evident. Perquè ells miren el món des del seu prisme, desde una altra cultura, per molt que estigui globalitzat el món i hi hagi barrejes, les cultures existeixen. I la Cultura Castellana és un prisme diferent a la Cultura Catalana, Valenciana o Balear.

És una altra cosa: no estarem mai satisfets de la Justícia Espanyola, perquè no som espanyols. Culturalment som una altra cosa. I certament no seran els Castellans qui cedeixin amb certs temes si no s’hi veuen obligats.

Oblideu-vos de la Justícia espanyola, comencem a pensar en obligar-los a rectificar; obligar-los.

Tal i com jo ho veig, l’eina ha de ser l’excel·lència. Excelència Política: en les negociacions, els pactes, en la Gestió Interna dels recursos que té l’Adminstració Pública de Catalunya, amb menys corrupció, més eficiència.

Es pot guanyar la partida sense tenir les millors cartes, jugant millor.

Excelència Empresarial. Les empreses són col·lectius de persones amb un mateix fi, per exemple fabricar aquest o aquell producte, donar servei, etc. Les nostres empreses han de ser excel·lents, d’aquesta manera tindran més possibilitats de superar la competència d’altres empreses franceses, americanes o d’on sigui. No ens podem permetre la mediocritat. No ens la podem permetre. No estem en posició de ser una PIME de pa sucat amb oli. Hem de treballar per millorar els productes i serveis que donem als clients. Penso que això és un acte patriòtic. L’empresari o el treballador que roba és un traïdor, un estorb, una nosa que ens perjudica a tots.

Excelència també personal. No tot és culpa dels polítics. Jo tinc molts defectes, però penso que intentar millorar a nivell personal és també un acte patriòtic. Si no cuido la salut et faig pagar l’hospital públic, si sóc un desgraciat que no és capaç de conviure, estic rebentant, estic dinamitant una petita part de l’entorn.

L’excelència radica en un fort sentiment de compromís. Si l’únic que volem és ser una colla de consumidors acomodats, llavors no ens hem de queixar de res. treballem les nostres 8 hores i si podem llevar-ne alguna "agafant la baixa o l’atur" perquè sí, no tenim compromís amb rès més que el benestar, però llavors no demanem més de la vida. No aspirarem a una societat millor, més justa, més feliç, amb millor qualitat de vida a la llarga.

 

No és un tema d’un Tribunal. Penso més aviat que es tracta més aviat de saber construir un projecte nacional comú. Una il·lusió per ser, per progressar, valorant allò que tenim, una cultura mil·lenària, amb victòries i derrotes, amb literatura, història empresarial, política, una geografia uns pobles.

No dic que tinguem la culpa nosaltres. Però tampoc podem esperar que el Tribunal Constitucional aprovi tot allò que plantegem, perquè és espanyol, no és català, és més que probable que hi hagi divergències amb la Justícia Espanyola.

 

Ens ho hem de guanyar a pols, amb treball, il·lusió, excel·lència. No és pas el pitjor moment de la nostra Història. Hem de recollir el testimoni dels que ens han precedit deixant-nos en herència aquest País, alguns van morir, uns altres van fer grans sacrificis, uns altres treballaren en silenci. Crec que val la pena. Se me’n fot si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut, és un obstacle però no un impediment.

De fet els obstacles esperonen. Si no, podem acabar adormits per la comoditat, el victimisme, l’autoengany. Perquè ens pot fer por fracassar. Però una gent i un poble responsable sap que podem guanyar o perdre, igual que tot el món. Si no existís l’esperit de guanyador, no existirien les curses, els partits, les empreses exitoses, res. perquè ens quedaríem podrits a casa, lamentant que injusta que és la vida, que potser no guanyarem.

 

Bé doncs jo prefereixo perdre havent-ho intentat que no pas sense, perquè no dubto que si no ho intentem i procurem avançar en el treball i l’excelència, llavors la derrota està assegurada. Si caiem una vegada ens tornem a aixecar, i una altra i una altra més. Caurem 1000 vegades, ens aixecarem 1001.

 

Ara és l’hora, avui i sempre; desperta ferro, ara és l’hora, desperta ferro. Ningú no ho farà per nosaltres.    

 

 

 

Desactiva els comentaris

TRESOR PERDUT

Desolat recordo

mel pura 

 assaborint

dolcesa vella.

 

Miro la mar

i no hi trobo

més que freda brisa

congelat el cor

batega amb dolor

cristal·lina la ferida

que dessagna un pit obert

i tenyeix l’aigua grana

esvaint-se en cabat

en un roig oblidat

 

 pot de pintura

que m’esclafa

i no recordo altra vida

 

quan la brisa escalfava

obrint la boca

vaig provar

d’empassar-me ni que fos

un glop

d’aquell vent

conscient que vindria l’hivern

i amb l’esperança

que en el fred 

un singlot 

em donés

un instant més de vida

 

tot sol rumio com

assegut al bagul

el meu tresor,

joia preuada,

perla a la sorra

i estel del meu cor

n’ha pogut sortir

 

en venir la nit

el fred m’espantà

i en gafar una manta

no vaig veure

que la perla ja no hi era

tota la nit

pensant

que encara era meva

però venia el dia

i jo ja era sòl

 

per un moment

la flama al meu cor

equilibra la brisa

i es torna marbre

quan l’obro veient 

que el tresor ja no hi és

 

va marxar

del bagul i del meu esperit

en memòria, també marbre,

l’escalfor no s’hi sent

 

tot sol a l’illa

petita on començà

la recerca de pirata

borni i coix

vaig trobar

com caiguda del cel

joia blanca amagada

en la sorra clara

 

tan pura que mirant-la

els meus ulls negres plorosos

d’alegria, reflectits

en aquest sol eren de foc,

 ara fonts i rius que omplen 

 la mar plena i salada

 

a l’illa

on la vaig trobar

la vaig perdre

i tot d’una m’adono

que no sóc pirata

 ni guerrer:

que sense espasa

ni vaixell

recercava un tresor

en qui ningú havia cregut,

però existia;

sinó un nàufrag

a qui tot vaixell ignora

 

sense ànims per calar

un foc que pugui

avisar de la desgràcia

tot amb por d’esbrinar

que algun mariner hagi collit

la perla que vaig perdre.

 

Petita illa naufragada

la mar se l’engolirà

i el nàufrag amb alegria

agafarà l’últim alè

sabent que he conegut

el més sagrat que un home

pot trobar

 

l’ànima feliç

de morir amb aquest record

escalfa l’últim batec

d’un cor de pedra

que s’enfonsa en el mar.

 

Pedra ara preciosa i brillant

que va a vall i es queda

en un buc antic

al costat de la perla

gran tresor

que un pirata

de debò podrà trobar.     

 

Desactiva els comentaris

FLETXA FREDA

Ferit de mort

recordo

mon cor tambor.

 

Acabada la batalla

silenci en freda calma,

gelats els peus:

genolls s’enfonsen

pou fangonós 

de glòria perduda;

vibrant sageta,

que remena una fiblada

que em recorda que sóc viu;

 

campana del relotge

de sageta puntual,

marca l’hora que s’acosta.

 

Avisat, però,

el record perdura;

inflamant l’últim batec

d’esperança que en’cabat

bombeja ma vida futura.

Desactiva els comentaris

EN LA FRAGOR D’UN COMBAT A MORT

En la fragor del combat

entre fletxes,

remor de ferro, 

mon cor t’estima

Jesús.

L’esperit et mira;

suspira, ple d’esperança.

Com en roca segura

senzilla i alegre 

ma ment jeu, tranquil·la.

El meu cos, soldat

amb Fe camina

envers teu per abraçar-te

conquerit ton Regne

d’eterna alegria.

               

                     Oració a Jesús:

1 comentari

EL MOSSO REBOTAT: PER UNA POLICIA D’AUTORITAT I PRESTIGI

Vaig cometre una infracció l’altra dia. Em pensava que era manifestació i en realitat era un altre tipus de problema.

El mosso que em va parar estava nerviós, per no dir irritat. No em va saludar, per indicar-me que està al meu servei, que sóc ciutadà català.

"Bon dia" em va dir. "Que té pressa?"

Vaig dir-li un parell de coses sense importància i li dic: "és que no informeu".

"I què hem de fer, trucar-te al mòbil?". "Doncs ara li posaré dues denúncies, una per no tenir la ITV al dia i l’altra per invadir el carril adicional sense motiu d’emergència.

Penso que en general no hem de demanar grans heroïcitats:  quan es necessiten és senyal que alguna cosa no funciona. És com quan vas al Pans i et diuen que no tenen keptxup, no és pas culpa de qui t’ho diu, és senyal que hi ha alguna cosa més fonda que falla, mala organització, falta personal, etc.

Aquest agent era mediocre i està molt bé que ho fos. Va complir bé amb la seva obligació, tot i que no excel·lentment.  

Però em va fer pensar en la nostra Policia. En el desprestigi que té. En què després d’anys de lluitar per una policia catalana, tinguem un cos que té una feina tan sensible com és la seguretat, i que no sigui excel·lent en conjunt.  

Hi veig quatre grans causes:

1) Un desplegament massa ràpid i precipitat.

2) falta d’experiència  

3) Les lleis no ajuden la Policia

4) Les Polítiques Asocials dificulten la labor de la Policia

1) DESPLEGAMENT PRECIPITAT

D’on no n’hi ha no en raja. No pots agafar cada any milers de persones i esperar que seran tots excel·lents.

Tot i així entenc que s’hagi volgut fer ràpid: vam tenir una oportunitat i es va aplicar el més ràpid possible (no fos cas que la perdéssim).

Però tembé és cert que hagués estat millor una implementació més gradual i consolidada.

D’aquesta manera podríem tenir una Policia de més qualitat.

2) FALTA EXPERIÈNCIA 

Qualsevol ofici necessita de temps i pràctica per fer-lo bé. No és el cas de la nostra Policia.

En aquest sentit torno a esmentar l’anterior punt: amb un desplegament més gradual s’aguessin pogut portar més agents amb experiència a les comissaries que s’han anat obrint.

3) TANTA LLEI NO AJUDA LA POLICIA

Penso que a l’hora de fer una llei no n’hi ha prou en que sigui justa i "beneficiosa" per la societat.

És com si em dius que a partir d’ara haig de guanyar el doble del que guanyo; però ni m’expliques com ni em dones mitjans per fer-ho.

El mateix passa amb la Policia: fem tot un seguit de lleis tan nombroses i tan difícils de fer complir que al final estirem més el braç que la màniga i la Policia es veu obligada a mirar per tot i a tenir menys recursos per perseguir el que de debò és més important: per exemple els delictes de sang.

 

4) LES POLÍTIQUES ASOCIALS COL·LAPSEN LA LABOR DE LA POLICIA 

En una societat justa i equitativa es necessita menys policia, perquè la gent som més pacífica del que sembla. Però si el meu pare és un borratxo i la mare no sap qui és el meu pare, tinc més números per delinquir.

Si a més no tinc un accés real a una Formació Professional seré carn de canó per a la delinqüència.

Evidentment hi ha excepcions innombrables, però crec que si volem un servei de policia millor hem d’ajustar un conjunt de coses i no demanar genialitats al "nengs d’esquadra", sinó facilitar la feina als Mossos d’Esquadra.  

Vegeu el vídeo que explica què pot passar si la Policia no és excel·lent:



Desactiva els comentaris

BARCELONA: COVA DE LLADRES

No puc més, veient tants anys de gastar-se els nostres diners en campanyes d’imatge buides i globus sonda, en missatges plens d’hipocresia i mentida. Detesto el que han fet de Barcelona. 

Estic fart d’aquest govern de "pihos" progres hipòcrites i ineptes, als qual hem votat per desgràcia nostra.

En mig de la pitjor crisi des de la Gran Depressió de principis del s.XX. i amb un atur galopant, gent de classe baixa anant a punts de Càritas diocesana. Famílies punxades per les circumstàncies, gent gran vivint en la misèria. Hem de veure com aquesta gent desgraciada no rep l’ajuda de pobres desgraciats.

És tanta la cara dura, la falta de responsabilitat, de patriotisme i d’estima per la ciutat, que trobo a faltar Maragall. Mai m’ha agradat, però veient el que hi ha el trobo a faltar. Fins i tot preferiria que tornés tot i l’enfermetat que té aquest President.

Sens dubte seria millor que el seu successor i papanata, confinat a Turquia Joan Clos. El següent, Jordi Hereu,  em sembla millor que Clòs però és fatal. I quan dic fatal em refereixo a que ha tingut conseqüències fatals per a la Ciutat que tant estimo i enyoro.

Trobo a faltar una Barcelona de futur, plena de contingut, guanyadora i generadora d’oportunitats. De vegades em pregunto què hem fet per tenir un desgovern així durant tants anys.  

Un exemple tonto però tristament significatiu. Vaig parar darrere un camió de les escombraries. Portava un rètol electrònic. Sabeu què hi deia? "Barcelona Sostenible" o alguna xorrada similar. Com poden tenir l’estómac de posar aquesta imbecilitat en plena crisi? Com poden tenir uns nois africans collint escombraries amb aquest rètol car i lluminós al darrera? Va venir al meu cap la imatge d’Imma Maiol.

Un altre més seriós: com té els collons Hereu de sortir als mitjans parlant d’events futurs i presentant uns "nous" punts d’informació o gestió o no sé què? És que no entenc com és possible ser tan dur de mollera i de cor. Tan cec a la realitat de la ciutat, tan criminalment inoperant en els nostres problemes. No coneix el sofriment humà aquest monstre? No és capaç de tenir un mínim d’empatia amb els ciutadans i ajudar-nos a sortir d’aquesta? Com és possible que tingui els nassos d’emprar els nostres diners per pixar-nos a la cara d’aquest manera? 

Honestament, penso que això hauria d’estar penat. No sé si hi ha hagut algú que ha cobrat una comissió per posar alguna d’aquestes xorrades. Això seria delicte. Però portar una ciutat al desgovern com ho han fet Clos i Hereu hauria de tenir conseqüències, més enllà que no els votin de nou. Igual que nosaltres quan treballem i no és un joc ens poden demanar responsabilitats proporcionals a la nostra posició dins la Companyia. Fer tan de mal no pot quedar així.

Ho trobo de debò criminal, però no ho és, perquè no està contemplat a les lleis, surten impunes de destroçar el que toquen. Convé un major control a l’Ajuntament i també dels ciutadans als regidors electes, no només cada quatre anys.

I no fent una consulta sobre la Diagonal. He llegit a la premsa que la Campanya costarà 1M d’€!!!  És que no m’ho puc creure, és per fotre’s un tret.

Proposo una manera barata i eficaç de consultar l’opinió´de la gent: posar-ho al Programa Electoral i que la gent ho voti. Els diners els posa el Partit i nosaltres opinem. I si volen obrir un facebook que ho facin de la seva butxaca.

En cas contrari, jo respectant les institucions i la sobirania dels ciutadans, em sento robat.

I ja que tinc un humil Bloc, em donc la llicència de donar nota a aquest Ajuntament:

MARQUETING: 10 i Cum Laude.

Una excel·lent labor. Ha mostrat un extraordinari talent per presentar una Barcelona neta i dinàmica, plena d’oportunitats, atractiva per als turistes. Ha tingut una Campanya d’imatge impecable.  

BENESTAR I COHESIÓ TERRITORIAL : 3,

per molestar a classe i fer bulling: no ha contribuit a cohesionar la Ciutat ans al contrari ens ha fotut en un merder de pixats, cagats i putes.

MEDI AMBIENT: (Immaculada Mayol): 0,

per copiar a l’examen i afusellar el treball de Recerca. La portada del treball era molt bonica, però se la va fer una consultora d’imatge. L’aire i l’aigua de la ciutat estan com sempre. Corren alguns cotxes elèctrics, però em sembla que només són dos o tres (evidentment imatge). No ha après res en tota la seva carrera política. Proposo enviar-la a casa perqùè recapaciti sobre la seva vocació.   

HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA: 4,

per abusar dels companys. Ha recaptat tot el que ha pogut a base d’escanyar-nos. Estic fart de baixar cada 2 hores com un imbècil a canviar el tiquet del cotxe i pagar uns 4 o 6€, que equivalen a 1 H de la meva feina, en definitiva per un carrer que és meu. També estic fart de pagar 20c per aparcar en el meu propi barri. Estic fart de pagar un impost de matriculació tan abusiu i al nivell d’una capital mundial, quan en realitat Barcelona malauradament és una ciutat de segona o tercera (em fa molt malt dir-ho). Això escanya famílies i les empreses. Reconec que cal revisar la financiació dels ajuntaments del nostre País. No hi ha notícies que hagi robat.  

HABITATGE, URBANISME I RÈGIM INTERIOR: 3,

per no venir mai a classe i per vago. Semblava que farien molta cosa però al final ho veig tot igual o pitjor.  

ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA: 0 i expulsat, 

per presentar els deures tard i malament. A més un dia que va fer campana el vaig enganxar amb una puta i escopint a un captaire que dormia en un caixer.

PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT: 2,

per no organitzar-se el temps i presentar deures a corre cuita. A més una vegada li clavar una castanya a un company i va estar 3 dies expulsat. Seguretat: una de les ciutats més perilloses del món per als turistes i mobilitat: Ara podem anar en bici, però cal estalviar pel metge per la inhalació de polució; pel demés tant congestionat com sempre. Recomanem que es quedi a casa per descongestionar-se. No cal que torni, té més de 16 anys.

NOTA GLOBAL: SUSPENS i Expulsió.

Govern vago, incompetent, mentider, superficial i abusador. Que l’aguantin a casa seva. Els seus pares s’haurien de clavar un tret. Un Ajuntament de bandera (pirata).

 

 

Desactiva els comentaris

BOLETS: SER POLÍTIC ESTÀ “DE MODA”

Laporta, Reagrupament, Ciutadans… qüestiono la frivolitat de "crear" un partit. Cal tenir fortes arrels dins el territori, un programa amb contingut, una missió clara que es pugui concretar en una Acció de Govern seriosa.

I si tens certa implementació en el territori, convé saber qui ets, on i com estàs. Per exemple: ERC i IC van cometre un seriós error en entrar al govern de la Generalitat en els termes que ho van fer.

Esquerra, a banda d’equivocar-se pactant amb el PSC, que tenia menys suport de diputats que CiU, va estirar més el braç que la màniga: una Vicepresidència i 2 Conselleries.

Molt malament: això no ho pots fer amb el 31% de pes dins el Govern. Havien de pactar un Programa de govern i quedar-se amb dues Conselleries. I fer-ho molt bé. Ara paguen les conseqüències, perquè governar no és fàcil i necessites l’ajuda de molts i bons col·laboradors. No pots deixar que l’ambició i l’eufòria t’enceguin.

ERC havia d’estar unida en dues Conselleries, per poder fer front a l’enorme responsabilitat que els esperava. Però no ho van fer: Carretero, Carod i Puigcercós estaven per a altres negocis.

IC: Fatal, té només 8 dels 58 diputats que van votar a favor d’aquest Govern. Això és: el 14%. Si volia pactar un Programa de Govern i manar, havia d’agafar el repte d’una sola Conselleria.

On vull anar a parar? Doncs que fer política i governar no són coses tribials. No és fàcil. Jo ho tinc fàcil: opino a toro passat, però governar no és fàcil.

Per això em sorprèn que hi hagi tants grupets disposats "crear un partit". Penso que no es tracta d’agafar un dia i dir: "vaig a crear un partit!", com aquell qui no vol la cosa. A menys que vulguis fer el pena o cobrar els 3.000€ de diputat.

Si vols fer una feina seriosa i governar t’has de posar les piles. Estic a favor que hi hagi tants partits com sigui, però em sembla frívola l’actitud d’aquests bolets que van sortint pensant-se que guanyaran unes eleccions així com així i que pensin que després governaran sense problema. Ingenus!

Jo respecto els polítics, que tenen una feina difícil i estan al punt de mira dels seus rivals de partit i de fora de partit.

Em fa gràcia que se’ls critiqui tant. M’agradaria saber si nosaltres procurem fer la feina tan bé com els ho demanem.

Si us plau, feu-me un favor: no creeu cap partit més, que estem en crisi. Sumem, si us plau, sumem.

Desactiva els comentaris